L'èxit de John Lennon en solitari que havia estat rebutjat pels Beatles
Tiempo de lectura: 2’
Fa pocs dies la banda The Weeknd feia una versió d'un dels clàssics de John Lennon. Van reconvertir aquesta cançó en un tema electrònic, el que pocs podien sospitar és que el mateix tema ja era una versió d'una cançó que Lennon havia compost pel disc blanc dels Beatles i que els de Liverpool van rebutjar.
La manera de compondre dels Beatles era prou curiosa. Els temes anaven signats per Lennon-McCartney, però realment eren de Lennon o de McCartney, (amb perdó, George) i l'altre només hi feia algun retoc, canviava alguna paraula, algun acord. Els últims anys ja ni s'atrevien a tocar res d'això, i d'aquí la ràbia de signar temes amb el nom dels dos, quan un ha creat una obra mestra, és difícil veure com li donen l'autoria a un altre.
El que passava a la darrera època és que era habitual que els temes que portaven podien semblar-se. Vulguis que no, anaven als mateixos llocs, es relacionaven amb la mateixa gent,... aquest fet va provocar que una cançó de John Lennon fos rebutjada.
Després del viatge a l'Índia a la retirada espiritual al costat del Maharishi Mahesh Yogi, el grup va tornar amb diverses idees, algunes sobre meditació, i altres musicals. Una d'elles va ser la cançó "Child Of Nature" que va escriure Lennon inspirant-se en un dels sermons del Yogi. No obstant això, la lletra era una mica semblant al tema de Paul McCartney, "Mother Nature's Son". I aquesta va ser la triada per a aparèixer en l'àlbum de 1968, conegut com el Disc Blanc.
Però John Lennon, cabut com ell sol, tenia molt clar que el tema li agradava i va reprendre la idea uns anys després per al seu àlbum Imagine (1971). Aquí, hi va canviar la lletra i el títol i passaria a ser el conegudíssim "Jealous Guy", una cançó d'amor i gelosia. D'aquesta manera transformava una cançó que parlava sobre la natura.
